Només una de les 530 resolucions analitzades en un estudi del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) es refereix a una denúncia falsa. Així, el document del grup d’experts per avaluar la llei integral contra la violència de gènere “evidencia la inconsistència de l’al·legació que les dones denuncien en fals en moltes ocasions”, segons recull l’estudi.
El fet que únicament el 0,19% de les sentències es refereixin a una possible acusació de maltractaments inventada confirma, en opinió dels experts, que la pretesa generalització de les denúncies falses com a fenomen de la violència de gènere no té “el més mínim fonament”. Ni tan sols és possible “dotar-les d’una mínima rellevància singularitzada”. I és que aquest percentatge és molt més baix que les denúncies falses que es registren en altres tipus delictius, com els patrimonials, en què les acusacions inventades suposen el 3% del total, segons l’estadística policial.
Per Alba García, responsable del programa contra la violència masclista del departament d’Interior, era necessari un estudi com el realitzat pel CGPJ per ratificar “el que ja sabíem i que feia molt de temps que dèiem i denunciàvem: el mite de les denúncies falses”. Tant Garcia com una advocada penal de Barcelona van coincidir a assegurar que “no és fàcil posar una denúncia falsa”.
García va celebrar que amb aquestes dades, els sectors contraris a les mesures per combatre la violència masclista es queden sense argument.
L’estudi del CGPJ també recull les dificultats per provar un delicte que, en moltes ocasions, s’emmarca en l’àmbit privat. En aquest sentit, s’indica que una bona part de les sentències absolutòries -el 15% del total- s’adopten després que la víctima s’aculli al dret de no declarar en el judici, extrem que permet la llei d’enjudiciament criminal, que data del 1882.