L’Audiència de Tarragona ha plantejat una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, a Luxemburg, per saber si s’ajusta a dret l’obligatorietat de mantenir una ordre d’allunyament d’un home respecte a la seva companya maltractada, tot i que aquesta hagi decidit reprendre-hi la convivència.
La Llei de Violència de Gènere aprovada pel Govern espanyol el 2004 –que va modificar el Codi Penal– estableix que quan una dona denunciï el seu company per maltractament, tot i que sigui lleu, es dictarà una ordre d’allunyament com pena accessòria a la presó.
Si després la víctima renúncia a aquesta protecció, el jutge no la pot retirar i l’home s’arrisca a ser detingut per trencament de condemna si s’acosta a la seva parella.
Un cas d’aquestes característiques va arribar a mans de l’Audiència de Tarragona i, després d’estudiar-lo, els magistrats van decidir preguntar sobre la qüestió al Tribunal de Luxemburg, per si de cas la legislació espanyola incompleix la Decisió Marc del Consell de 2001 en relació amb l’estatut de la víctima en el procés penal.
A la interlocutòria del 15 de setembre enviat al Tribunal Europeu, els magistrats consideren que la víctima, de 45 anys, va demostrar “plena autonomia personal, independència econòmica, amb competència cultural i social, i sense cap indici de pressió psicològica o trets de submissió cap a la seva parella”.
El seu cas es remunta al 13 de novembre del 2008, quan un jutjat de Barcelona va prohibir, en sentència ferma, que Magatte G. s’acostés a menys de 1.000 metres d’Eva C., amb la qual portava quatre anys de relació, i a no comunicar-s’hi durant 17 mesos per un delicte de maltractament familiar, entre d’altres penes.
Dies després, per petició expressa de la víctima, van reprendre la convivència, fins que el 3 de febrer va ser detingut per trencament de condemna i pocs dies després un jutjat de Tarragona el va condemnar per aquesta raó.
La dona, llicenciada en antropologia, amb un màster universitari en mediació i dedicada a l’atenció a la infància, ha explicat a la Secció Quarta de l’Audiència –especialitzada en violència domèstica– que volia tornar a viure amb la seva parella.
La Fiscalia es va oposar a anul·lar la mesura de protecció i també que el tribunal plantegés la qüestió prejudicial a la Unió Europea.
La llei tracta el maltractament a la dona com un delicte especial, ja que la pena és més severa per a l’home que per a la dona en casos equivalents i preveu l’ordre de protecció sense el consentiment de la víctima perquè considera que aquesta pot actuar pressionada, acovardida o influenciada pel seu agressor.
Alhora, impedeix iniciar un període de mediació, com sí que es preveu en altres delictes, sense tenir en compte el risc potencial de la víctima a ser agredida un altre cop o no.
Per tot això, el tribunal es pregunta si aquesta protecció pot, sovint, entrar en conflicte amb el dret a la vida privada i familiar que protegeix la Carta Europea dels drets humans, així com vulnerar la Decisió Marc de 2001 que estableix que es tindrà en compte l’opinió de la víctima i la seva autonomia personal.
L’Audiència de Tarragona recorda que des de 2005 diversos tribunals espanyols han presentat una vintena de qüestions d’inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional (TC) sobre aquesta mateixa qüestió, però el TC encara no les ha resolt.