La jornada, realitzada en el marc de la campanya institucional del 25 de novembre, dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones, pretén visibilitzar les múltiples i diverses violències sexuals existents a l’espai públic d’oci, posar sobre la taula noves eines de transformació social i donar pautes per utilitzar-les de manera conscient i compromesa.
A la JORNADA: Les violències sexuals als espais públics d’oci: d’objectes a subjectes, Lorena Garrido va obrir la taula sobre el marc teòric i jurídic per abordar-les, donant veu Montse Pineda, coordinadora d’Incidència Política de l’associació Creación Positiva. Montse va voler deixar clar que les violències sexuals són una qüestió estructural i que configuren un dels eixos essencials del sistema d’opressió, fet fonamental per deixar d’abordar les agressions de forma individual. Perquè, com ella afirmava “la masculinitat hegemònica és en sí violenta” i les violències sexuals necessiten respostes polítiques, que encara estan per construir en el marc institucional.
Lorena Garrido Jiménez, professora associada de Filosofia del Dret de la UAB i investigadora del Grup Antígona, va fer un repàs sobre l’estat jurídic i legal actual per abordar les violències sexuals als espais d’oci i les possibles estratègies per usar-lo o fer-li front. L’assetjament, explicava, és tot acte (gestual, verbal, físic) que té per objecte o resultat violar la dignitat d’una persona. Dignitat entesa com el fet de ser tractades com a persones i no com a persones.
A partir d’aquí Lorena començà per una reflexió entorn del concepte d’allò públic i allò privat, distinció que és necessari trencar, per tal que els carrers, els bars, les discoteques, és a dir, “llocs de pública concurrència” siguin vertaderament espais lliures de violència. Per fer-ho, la llei local que és la que regula aquests espais, hauria de reformular la idea del dret d’admissió: si existeixen formes de deixar entrar a algú o no a una discoteca per portar bambes, perquè no hauríem de poder expulsar a un agressor d’un espai així?
També cal saber que en l’àmbit legal és important la distinció entre violència sexual i discriminació, i que molts cops allò que no podem aconseguir apel·lant a la primera sí que podem fer-ho per raons de discriminació. Per exemple, és difícil expulsar a un home d’un espai públic per estar sent violent amb una dona, però en canvi se’l pot expulsar més fàcilment si expliquem que està succeint una discriminació.
Lorena va fer un repàs d’algunes de les feines per fer i mites per trencar en aquest àmbit: augmentar la responsabilitat institucional en la creació de protocols i campanyes; evitar mites i estereotips basats en el control dels espais, del cos, de les activitats; transformar el mite que la sexualitat masculina és naturalment agressiva per posar la responsabilitat en l’altra part, deixar de tenir la sexualitat de les dones baix sospita i la participació del moviment feminista. Finalment, Lorena va apostar per una evolució conceptual rellevant: del “No és no” al “Sí és sí”. Així deixem de posar la responsabilitat en les dones de donar una resposta a un agressor.