Han passat ja deu anys des que Rob Malda, que ara supera la trentena, fundo Slashdot (http://slashdot.org), icona de la Xarxa, font d’informació i centre de debat per a tots els temes relacionats amb la tecnologia. Els usuaris del lloc envien a un grup d’editors les informacions que consideren interessants i les més destacades es publiquen en el lloc. La comunitat discuteix després els temes a través dels comentaris fins a la sacietat.
Durant la seva visita a Bilbao amb motiu de la celebració, la setmana passada, del trobo Blogak 2.0, Malda explica que és un autèntic apassionat dels gadgets (en la seva borsa hi ha uneixi Gamboy, portàtil, telèfon mòbil, càmera digital, MP3?) i que ja està desitjant fer-se amb un iPhone. Es declara escèptic sobre les suposades novetats de l’actual generació de llocs web, que menjo Slashdot fa des de 1997 oferixen vies de participació als internautes i constituïxen xarxes socials i sosté que els polítics no han après encara a comportar-se en la Xarxa i com haurien de fer-ho.
P. Comunitats, blogs i participació dels internautes són elements claus de la Web 2.0. Tots ells estan presents en Slashdot des que va néixer fa deu anys. Què ha canviat llavors, què és nou en el moment que Internet viu actualment?
R. Això és el que normalment dic jo sobre la Web 2.0, que és més 1.5 que altra cosa. El que ha canviat és que les coses que desitjàvem a intervinguts i finals dels noranta s’estan fent realitat ara. Llavors moltes noves empreses es van constituir assumint erròniament que tot el món tindria una connexió a Internet d’alta velocitat, però això ha dut uns anys. L’èxit de YouTube és possible gràcies a les infraestructures que es van construir en aquells anys. Les idees del passat eren correctes, però és ara quan és viable portar-les a terme. No creo que moltes de les coses que la gent crida Web 2.0 siguin realment noves, però si ho és que ara siguin projectes realizables. Pot ser que ni tan sols estiguem en la versió 1.5, pot ser que sigui la 1.0 i en els noranta simplement estiguéssim en proves, en fase de Beta. Però això no ven llibres, i la Web 2.0 sí, serà la paraula de moda durant uns anys.
P. Creu llavors que vivim una segona bombolla d’Internet? És el creixement actual un miratge?
R. Des del meu punt de vista la Web 2.0 no és tan gran com la gent pensa. Però estem en un punt més raonable que en la primera bombolla, el moment actual és conseqüència de l’esclat d’aquella bombolla, més que una repetició. No veig els excessos del passat, i encara que segur veurem a molta companyies quedar-se en el camí ?li passa a la majoria d’elles- creo que no es repetirà el succeït fa uns anys.
P. Quines tecnologies i aspectes potenciaran el desenvolupament en el futur de la Xarxa?
R. Tant de bo ho sabés. Creo que encara hem de trobar la forma de resoldre alguns problemes. Un exemple són les xarxes socials, que poden ser corrompudes de moltes formes. No crec que realment hàgim arribat a un punt en el qual sapiguem amb claredat quan hem de fiar-nos d’una xarxa social o no, quines eines són millors per a construir-les. Netflix té un sistema de recomanació de pel·lícules basat en l’opinió dels teus coneguts, mentre que les valoracions de Amazon parteixen de tot el col·lectiu dels seus usuaris. Però fora d’ambdós, en Internet hi ha encara més opinions, per què no pensar en un sistema que ho tingui tot en compte?
Al meu entendre hi ha en l’actualitat un munt de continguts en la Xarxa que s’estan desaprofitant, i necessitem arribar a un punt en el qual les coses que mereixen la pena s’aprofiten. Per altra banda, cal tenir en compte que l’ample de banda, l’emmagatzematge de dades i la maquinària són cada vegada més barats, i que cadascun d’aquests elements canvia el panorama, canvia el que som capaços de fer amb les dades, amb la informació, i canvia Internet.
[
Llegir més->http://www.elpais.com/articulo/internet/Internet/kriptonita/politica/elpeputec/20070528elpepunet_4/Tes]