El passat 8 de març els carrers del centre de Barcelona s’ompliren de persones en la manifestació pel Dia de la Dona Treballadora, una data que commemora un esdeveniment cruent en què moriren 146 dones a una fàbrica tèxtil i que ens recorda la necessitat de seguir lluitant pels nostres drets. “La revolució imparable de les dones” fou el lema que encapçalà una manifestació multitudinària i diversa. Des de Plaça Universitat fins Plaça Sant Jaume, passant per Via Layetana, es van fer sentir un ampli ventall de reivindicacions que demostren la multiplicitat i el caràcter interseccional de les violències masclistes. Tot als ritmes de la batucada no-mixta Percudones, que donà un caràcter festiu a la manifestació.
Arribades a la plaça de l’Ajuntament i sobre una tarima situada al seu davant, es llençaren missatges contra el patriarcat i el capitalisme, aliats indestriables en l’opressió de les dones. Des d’allà, veus diverses reivindicaren drets i lluites vigents: el dret a una sexualitat i a una identitat de gènere lliure, el dret a decidir sobre el propi cos, la necessitat d’obrir les fronteres a totes les persones migrades, la lluita per la sobirania alimentaria dels pobles, la pugna per la sostenibilitat, etc. El 8 de març, dia de la dona treballadora, es va fer especial crítica a la situació de discriminació laboral que pateixen les dones: “Prou bretxes al món laboral. Volem que el treball s’adapti al cicle de la vida i no nosaltres al treball”. De la mateixa manera, es va reclamar el reconeixement del treball de cures que exerceixen generalment les dones, invisibilitzat per un sistema que alhora se n’aprofita d’ell. Es va voler fer visible la lluita que estan duent a terme algunes companyes als seus llocs de treball per aconseguir una millora laboral i una dignitat personal, algunes d’elles són les treballadores de: l’hotel Hilton, Atento, Neteja de la Ciutat de la Justícia, las Kellys, Aena Restaurant Aeroport Barcelona… Entre totes, juntes i solidàries, avancem cap a una societat que volem feminista.