Pobra ministra, ella que va elegir aquest look a mig camí entre Helena García Melero i Gemma Mengual per passar desapercebuda, ha hagut de veure com, aquests dies, ningú no parlava de res més. I tot això per què? Doncs perquè és una dona. I a les dones se les jutja per la seva imatge. En canvi, a un home no se l’ha jutjat mai per qüestions estètiques. ¿O és que recordeu algun periodista o polític que s’hagués ficat mai amb Artur Mas per aquell cabell tan llepat que portava? Cap ni un. Com tampoc ningú no ha gosat riure’s mai del pentinat arran d’orella d’Iñaki Anasagasti ni s’han fet brometes sobre l’implant de cabells de José Bono.
És l’avantatge de ser un home. Que pots ser conseller en cap de la Generalitat i anar a tot arreu sense corbata i ningú no obrirà la boca per dir-te si compleixes o no compleixes el protocol. Que pots ser alcalde de Barcelona i ballar al costat de Carlinhos Brown amb una samarreta groga que et va tres talles petita i ningú se te’n fotrà. Ni tan sols les televisions tindran cap interès a mostrar aquesta imatge. Ves que fossis una dona: hauries de córrer a amagar-te de la vergonya pública que et farien passar.
Ocorre el mateix amb la família reial. Només es jutja amb severitat la imatge de les dones. Per això, ningú no es va atrevir mai a opinar sobre els pantalons de Marichalar. I a Xavier Sala i Martín, com que és un economista de sexe masculí, fixeu-vos com els periodistes mai no li demanem per les seves americanes llampants. Ho tenim prohibit. Ni ens fixem en els mitxelins de Narcís Serra quan era ministre de Defensa i el pescàvem a l’estiu en barca. I molt menys ens atreviríem a fer broma del xandall de Fidel Castro, sent com és un home i estant malalt com està. Els homes que vagin com vulguin i que canviïn d’imatge tantes vegades com els doni la gana. Mireu el cas d’Aznar: ¿és que algú li ha retret aquests cabells llargs que porta ara? ¿O el mateix Rajoy: algú es va fixar en les mànigues curtes de la seva americana al cara a cara amb ZP? Evidentment que no, perquè dels homes només ens interessen els fets, no les imatges.
Probablement, el masclisme sí que existeix. Deixem de buscar-lo en l’esmòquing de la ministra Chacón i combatem-lo en altres àmbits de la vida on encara és vigent. Per si ho voleu escriure als autobusos.
Albert Om, periodista