La posada en marxa de la Llei d’Igualtat a finals d’abril ha donat lloc que ja s’estiguin treballant 75 plans d’igualtat en diferents empreses espanyoles i de diferents sectors, com el metall, fusteria o tèxtil, segons va avançar fa uns dies la secretària d’Igualtat del PSOE, Maribel Montaño, durant la seva participació en San Lorenzo de l’Escorial (Madrid) en una taula rodona sobre igualtat de gènere, en els Cursos d’Estiu de la Universitat Complutense de Madrid.
A més, va recordar que 50.000 homes s’han acollit al permís de paternitat de 15 dies reconegut en la Llei, i que 7.000 dones més han estat triades com regidores en les últimes eleccions municipals, així com 70 diputades autonòmiques més. “Un veritable exèrcit de dones –va assenyalar–. Ens preguntem si per al PP, que ha presentat un recurs d’inconstitucionalitat a la paritat de les llistes electorals, aquestes dones són il·legals”.
La responsable socialista va lamentar l’actitud del PP davant aquest tema i va subratllar que la paritat electoral és un correlat coherent a la participació equilibrada en altres àmbits de la vida que persegueix la norma, com l’ocupació o l’àmbit privat. Ara bé, Montaño va reconèixer que si en quatre anys, quan s’avaluï la Llei, només les dones s’han beneficiat de les mesures implementades, s’haurà fracassat. “Haurem donat facilitats a algunes dones, però no haurem aconseguit l’objectiu últim de la Llei: l’equilibri en els papers que tradicionalment ens vénen donats i que eren tradicionalment injusts“, va precisar.
No obstant això, la ponent del PP en el Congrés per a l’elaboració d’aquesta norma, Susana Cambrer, que també va participar en la trobada, va assegurar que el text és una “llei per a les èlits”, que es preocupa de les llistes electorals i els consells d’administració, però que no resol els problemes reals de les dones. “Espanya necessitava una Llei d’Igualtat, però la que s’ha aprovat no serà útil per a la majoria de les dones”, va afegir.
Cambrer va explicar que el seu Grup ha decidit presentar un recurs davant el Tribunal Constitucional per la possible vulneració de diversos articles constitucionals. “Hem decidit que sigui l’Alt Tribunal el que determini la constitucionalitat o no de la norma perquè hem de confiar en el seu criteri”, va dir. A més, va assenyalar que Espanya és el quart país europeu i el setè del món amb major percentatge de representació femenina en el Parlament, un 37 per cent, pel que no necessita aquestes imposicions.
A més, va criticar l’absència de més mesures que afavoreixin la conciliació de la vida personal i familiar i promoguin la coresponsabilitat dels homes en l’àmbit privat. Igualment, va criticar que s’imposi una representació equilibrada en els Consells d’Administració de les grans empreses, i no es faci el mateix en els consells de direcció i no s’estengui la mesura a altres organitzacions. “Ens agradaria veure a alguna dona com secretària general d’un sindicat”, va reclamar.
Per la seva banda, la ponent d’IU-ICV en el Congrés per a l’elaboració de la Llei d’Igualtat, Carme García, va reconèixer que la Llei no incorpora ni el 50 per cent de les reclamacions del seu grup, però va assegurar que és una legislació “útil i positiva”. “És una norma que al final és positiva i vàlida per al moment en el que estem, encara que és possible que d’aquí a 10 anys estigui desfasada”, va puntualitzar. Així mateix, va subratllar que és fonamental que qualsevol Llei surti del Parlament amb el finançament adequat, al mateix temps que va recordar les competències plenes de les comunitats autònomes en el desenvolupament de polítiques d’igualtat.