Vuit campionats d’Europa donen per a molt. Gemma Mengual en va tenir per convertir-se en l’esportista espanyola més llorejada. A l’equip espanyol de sincronitzada, per madurar, per créixer a l’estela de la seva estrella, sent conscients que un dia tocaria volar (o nedar) sense ella. I aquest dia ha arribat.
Per primer cop en 17 anys, la sincronitzada espanyola afronta uns Europeus sense Mengual, amb un equip jove i renovat que té el llistó alt, gairebé inabastable: els quatre ors (ple) d’Eindhoven 2008.
La sincronitzada i la natació en aigües obertes obren els Europeus de Budapest. Anna Tarrés va iniciar a Pequín l’obligat relleu generacional del conjunt espanyol, que a la capital hongaresa començarà a projectar nous noms, com Paula Klamburg, Clara Basiana, i Irene Montrucchio. «Estem en plena renovació i volem seguir creixent», explica Tarrés, que adverteix que a Eindhoven les russes únicament van competir en solo per centrar-se en els Jocs de Pequín.
Andrea Fuentes, que hereta els galons de l’embarassada Mengual, nedarà el solo i el duo amb Ona Carbonell. «Podem arribar lluny, ens compenetrem bé i la il·lusió és màxima», explica Fuentes, il·lusionada amb una rutina tècnica «més canyera, amb música més maquinera per donar alegria al tema».
Seva podria ser la primera medalla, mentre que Margarita Domínguez defensarà l’or aconseguit fa dos anys en els 25 quilòmetres en aigües obertes, de la qual és subcampiona mundial.