El relleu generacional en l’equip espanyol de natació sincronitzada no s’ha acusat en els resultats. Les noies d’Anna Tarrés, amb només quatre supervivents dels Jocs Olímpics del 2008 a Pequín (Andrea Fuentes, Alba Cabello, Thais Henríquez i Irina Rodríguez), segueixen ancorades al podi.
Andrea Fuentes, la nova líder de l’equip en absència de Gemma Mengual, és la protagonista en els dos èxits. La nedadora tarragonina de 27 anys va convèncer plenament en la seva primera final, la de solo, en què, als sons del Rien de rien d’Edith Piaf, va obtenir una puntuació de 96,600 punts. Davant seu, amb dos deus dels jutges, es va situar la russa Natàlia Isxenko (98,900), i molt més enrere, tercera, la ucraïnesa Lolita Ananasova (93,000).
«No sé si en aquesta vida o en l’altra, però atraparé la russa», va assegurar Andrea Fuentes, que es va mostrar molt satisfeta del seu treball en solitari. «M’ho he passat molt bé. He tret tot el que tenia a dins de les meves entranyes, ja no em queda res. Estava hipernerviosa abans de començar, però tenia molta força a dins. L’he fet servir per ajudar-me i poder treure tota la potència», va afegir Fuentes, doble subcampiona olímpica amb Gemma Mengual, embarassada de sis mesos d’en Nil, que va animar les seves companyes des de la grada de la piscina de l’Illa Margarida, al centre del Danubi. «Andrea ha fet un solo impressionant i, amb el temps, encara ho farà molt més bé», va assegurar Mengual.
L’equip espanyol, també amb Fuentes de líder, va tornar a quedar a les portes de l’or, amb 96,900 punts, darrere de Rússia (99,000) i davant d’Ucraïna (92,800). L’equip va brillar, amb uns banyadors que simulaven esquelets i música de Salvador Niebla, La casa encantada. La sincronitzada espanyola ja ha guanyat 40 medalles des que va obtenir la primera el 2000: 2 d’olímpiques, 19 de mundials i 19 d’europees.