Estem vivint una odissea per buscar escola per la nostra filla i, en tot aquest procés, hem comprovat amb tristor que cap centre escolar dels què hem visitat tracta explícitament el tema de la coeducació, més enllà d’una declaració de principis i, de vegades, ni això.

Quan faig la pregunta sobre aquest tema al final de la reunió de la jornada de portes obertes, em contesten que això ja està superat, que aquesta no és una línia de treball important per l’escola o fins i tot, en alguns casos, em miren amb estranyesa sense saber què vol dir ben bé això que els pregunto i passant-hi de llarg com si m’hagués begut l’enteniment.

És curiós que la major part de les escoles ometin tractar directament el tema de les relacions de gènere tan importants pel nostre desenvolupament com a persones i que tant incideixen en la quotidianitat: la distribució de les tasques domèstiques dins de la llar, els estereotips en les joguines que condicionen rols i comportaments del futur dels nens i nenes, els models de bellesa femenins que sotmeten les dones a cànons estètics perjudicials per la seva salut, la vivència d’una sexualitat lliure dels papers que tradicionalment s’han assignat a dones i homes etc.

Per què queda tan bé parlar de les escoles verdes i la gestió de la diversitat i mai s’afronta directament aquest tema? Per què val més no parlar-ne en una reunió de presentació de l’escola?

El tractament de les qüestions de gènere és fonamental, entre moltes altres coses, per reduir conductes de risc i evitar el fracàs escolar ,majoritàriament masculí perquè els nois encara segueixen aquella tendència tradicional que el “passota” de la classe és el triomfador i que el que és més atrevit és l’home més autèntic. També és necessari, per exemple, perquè les nenes aprenguin a detectar les relacions abusives i contribuïm a posar fre al degoteig incessant d’assassinats per violència de gènere.

No és important que les dones surtin de la invisibilitat i s’ensenyi una història menys parcial? No és important valorar la cura i treballar específicament amb els nois perquè la practiquin en el seu dia a dia? No és important que els patis escolars siguin prou diversos com perquè no hi hagi una única pista de ciment que privilegia el futbol per damunt de qualsevol altra activitat en els temps de lleure dels infants? De la mateixa manera, no és important que les dones ocupin la major part dels contractes a temps parcial i tinguin salaris més baixos?

No és important que tantes dones segueixin explotades sexualment a tots els països del nostre planeta? No és important que tan poques dones siguin caps de govern arreu del món? I un llarg etcètera de desigualtats que dia rere dia marquen les nostres vides i que tanmateix no semblen tenir transcendència dins dels projectes educatius dels centres escolars.

Si la igualtat es treballés amb profunditat a les escoles i tingués la centralitat que es mereix, potser no passaria que un diari com La Vanguardia dediqui el monogràfic del Dia Internacional de les Dones a la salut i parli de la cirurgia estètica i dels tractaments d’antienvelliment.

Berta Sánchez Farràs