Al barri de la Ribera, al dèdal de carrerons amb noms d’oficis –Assaonadors, Cotoners, Flassaders, Esparteria–, només una via ret tribut al treball femení: Semoleres (existia un altre passatge, la Volta de les Filateres, però va ser demolit a començament del segle XX per fer-hi passar la Via Laietana). Una marcada desviació tenyeix, doncs, el nomenclàtor de Barcelona, encara que els historiadors han documentat que les dones també bregaven en els gremis medievals, sobretot en la manufactura tèxtil. També en el servei domèstic; el salari de les nenes criades, però, s’entregava als progenitors perquè en el seu dia paguessin el dot matrimonial de les noies. L’esdevenir del món, ja se sap, l’expliquen els homes.
Pedra a pedra, silenci a silenci, les capes de la història se superposen damunt de la pell dels carrers. El Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison (CCDFB, Sant Pere més baix, 7) auspicia una iniciativa destinada a redescobrir la ciutat des d’una mirada femenina, un projecte que dirigeix l’economista Mónica Díaz von der Fecht. Consisteix en una xerrada i un itinerari pel nucli antic que pretén conscienciar de la presència de les barcelonines al llarg dels segles.
El motí del 1789
La ciutat i les dones, que així es com es diu el taller, es basa en les investigacions de la historiadora Isabel Segura, autora de Guia de dones de Barcelona. Recorreguts històrics (Ajuntament de Barcelona, 1995). La trobada se celebra l’últim dissabte de cada mes prèvia inscripció telefònica al CCDFB; la pròxima està programada per al 27 de març.
Durant el trajecte, el passejant comprèn com el creixement de la ciutat més enllà de les muralles i el consegüent deteriorament de les condicions de salubritat van complicar la vida de les dones: eren elles les que s’encarregaven de portar aigua de les fonts per a la higiene i la cuina. També es descobreix que el 1789, l’any de la Revolució francesa, els carrers de Barcelona van viure un motí violent originat per la pujada dels preus del pa i que van ser les dones les que el van encapçalar. Josepha Vilaret, una de les instigadores de l’aldarull (els rebomboris del pa), casada amb un criat i mare de dos fills, va ser condemnada a la forca, i ni tan sols una trista placa recorda la seva valentia. «En resum, el taller suposa una manera de dir que les dones existien i que feien coses», explica Mónica Díaz, responsable del taller des del 2004.
Promoció de creadors
Que just avui es parli d’aquesta iniciativa ve a tomb perquè dilluns que ve, 8 de març, se celebra el Dia Internacional de la Dona (i, com diu el tango, «la lucha es cruel y es mucha»). Potser una bona manera de celebrar-lo sigui fer una volta per la galeria Red 03 (Sant Antoni dels Sombrerers, 5), al cor de la Barcelona medieval. El centre, que dirigeix la fotògrafa i videoartista Marcela Jardón, va néixer fa tres anys amb la voluntat de promocionar creadors desconeguts en el tancat circuit de les galeries. Aquests dies exhibeix una modesta i interessant mostra de dones artistes, com ara Elisabeth Castañón, que presenta una reflexió al voltant de les dificultats i els estímuls de la maternitat, i Teresa Pampalona, que revisa els eterns tòpics de les qüestions de gènere. La mostra adverteix que, segons la tradició recollida per Plini el Vell en la seva Història natural, la pintura va ser una invenció femenina.
Avui mateix, a partir de les cinc de la tarda, han organitzat un acte festiu i reivindicatiu que inclourà: una performance del grup NoMeEnamoroNiConTacones; la presentació de l’associació Gioconda, que vol potenciar la cooperació internacional des d’un punt de vista femení, i un recital de Rusó Sala, que homenatjarà les cantautores que la inspiren: Violeta Parra, Tracy Chapman, Joni Mitchell i Lhasa de Sela.