En el document parlen de diferents tipus de violència; física, simbòlica, psicològica o invisible i la sexual. La violència simbòlica a les dones es manifesta amb la invisibilitat i el menyspreu.
«A la vida un home és més valuós que mil dones» (Eurípides, Ifigenia en Aúlide ). És només un exemple dels autors clàssics que formen part del buidatge de fonts històriques, literàries i artístiques en què s’han basat les professores per realitzar la recerca. Joana Zaragoza, professora de filologia grega i una de les integrants del projecte, explica: «Ens han anat transmetent els valors patriarcals i masculins des de l’època romana fins avui i per tant és bo analitzar les arrels.» Fins i tot, diu, aspectes del llenguatge comú, «frases fetes i creences com ara que la dona és més dèbil per naturalesa que l’home, això s’ha anat repetint i repetint i si es busca les fonts ja ho diu Sant Pau». Són expressions que han arribat a l’actualitat «i que contribueixen al fet que continuï havent-hi la marginació femenina».
El projecte s’ha fet a través de textos que van del segle VIII al IV abans de Crist, i s’han començat a tractar imatges gregues, de ceràmica. Des d’Homer fins als tràgics, Plutarc i els autors romans, a través d’aquests textos han conclòs que quan es fa referència a dones «a vegades es fa amb menyspreu i d’altres simplement es fa explicant que, com que les naturaleses són diferents, la de la dona és inferior a la de l’home», explica Zaragoza.
En el treball tracten també «de veure la simbologia dels mites que els «han anat explicant des d’una òptica endocèntrica». En el mite del rapte, per exemple, «des d’una òptica endocèntrica resulta que la dona ha d’estar encantada que baixi la divinitat i la rapti. I això, per més que sigui una divinitat és violència». Qui inventa els mites són homes «i en ells es passa d’un caos en el qual governen dones a un ordre en el qual governa Zeus». Entre les conclusions del projecte, s’assenyala que en els diferents períodes, el procés de socialització-educació està impregnat de la violència psicològica o invisible. Les dones transgressores, seductores, són considerades perverses, antítesi de les dones submises, «i per tant són castigades perquè qüestionen el sistema establert».
En el document parlen de diferents tipus de violència; física, simbòlica, psicològica o invisible i la sexual. La violència simbòlica a les dones es manifesta amb la invisibilitat i el menyspreu. En els textos estudiats als homes se’ls esmenta pel nom i a les dones de manera pronominal: tu, ella, vosaltres o un substantiu: mare, esposa o dona. Saragossa diu que els tipus i les definicions de la violència al món antic «són les mateixes, en essència, que les que hi ha actualment». Indica que a Grècia hi ha les arrels de la civilització occidental i això «no pot canviar gaire des del moment que estem en un món governat per homes, i on la dona queda encara en una posició de marginació».
TRES ANYS DE RECERCA
El grup de recerca el formen Joana Zaragoza, de filologia grega; Elisabet Huntingford, d’història antiga -les dues de la URV- i Sònia Guerra, investigadora i llicenciada en història, i Maria Dolors Molas, professora titular d’història antiga, totes dues de la UB. Totes quatre formen part de grups de recerca en què s’estudien temes relacionats amb la dona i d’aquí en va sorgir la idea de demanar un projecte d’investigació al Ministeri de Treball i Afers Socials-Institut de la Dona, que és el que ara el publica després de tres anys de feina.