Josefina Carabias (19 de juliol de 1908 – setembre 20, 1980) es va llicenciar en Dret l’any 1930. Un any més tard va començar a treballar per a la revista Estampa, on va debutar amb una entrevista a la política Victòria Kent, directora general de Presons a la República.
Al llarg de la seva dilatada trajectòria professional, va destacar com a cronista parlamentària en els diaris La voz i Ahora. Paral·lelament, va començar a col·laborar amb el programa La palabra, d’Unión Radio Madrid, i es va convertir en la primera periodista a participar en les emissions d’aquesta cadena. En poc temps es va convertir en la primera dona compromesa amb el periodisme espanyol.
En finalitzar la Guerra Civil espanyola, va iniciar la seva carrera com a corresponsal: primer a Washington, per al diari madrileny Informaciones, i més endavant a París, per al diari Ya. L’any 1951 va rebre el premi Luca de Tena per El Congreso se divierte, un article sense signatura que es va publicar al diari ABC.
Casada amb l’advocat i economista José Rico-Godoy, va ser mare de dues filles, una d’elles periodista. Carabias va destacar també com a traductora i autora de llibres de reportatges i biografies, pel que va obtenir molts premis.
Des dels seus inicis va obtenir un gran reconeixement per part dels seus lectors. Josefina Carabias representava la llibertat individual que perseguien moltes de les joves de l’època.