El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha declarat “inconstitucional i nul” el sistema que la Llei General de la Seguretat Social estableix per al càlcul dels períodes de cotització que donen dret a una pensió contributiva en el cas dels contractes a temps parcial .
En una sentència publicada avui al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), el TC afirma que aquest sistema de còmput vulnera l’article 14 de la Constitució Espanyola, “tant per lesionar el dret a la igualtat com també, a la vista del seu predominant incidència sobre l’ocupació femenina, per provocar una discriminació indirecta per raó de sexe “.
El passat 22 de novembre, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ja va advertir en una resolució que la llei espanyola que regula la pensió de jubilació contributiva dels treballadors a temps parcial, que majoritàriament són dones, era “discriminatòria”, al exigir un període de cotització més elevat.
El cas analitzat pel TC arran d’una qüestió d’inconstitucionalitat plantejada pel Tribunal Superior de Justícia de Galícia, és el d’una dona-que va treballar durant 18 anys, 11 d’ells amb una jornada parcial de quatre hores a la setmana-a la qual el 1999 li va ser denegada la pensió de jubilació per no reunir el període mínim de cotització de quinze anys exigit.
Per acreditar el període de cotització, el precepte ara anul • lat preveu el còmput de les cotitzacions efectuades “en funció de les hores treballades, tant ordinàries com complementàries, calculant la seva equivalència en dies teòrics de cotització”, per la qual cosa el nombre d’hores es divideix per cinc, “equivalent diari del còmput de1.826 hores anuals”.
Després, a aquesta xifra se li aplica un coeficient multiplicador de 1,5, “d’aquí s’obté el nombre de dies que es consideraran acreditats per a la determinació dels períodes mínims de cotització”.
Hauria de treballar 100 anys
En la situació de la demandant, però, l’aplicació d’aquest sistema donava com a resultat que “hauria de treballar cent anys per acreditar la carència mínima necessària de quinze anys que li donés accés a una pensió de jubilació de 112,93 euros al mes “, tal com va subratllar el Jutjat del Social de La Corunya que va examinar el cas.
Per al Constitucional, sí que està justificat que les cotitzacions ingressades pels treballadors a temps parcial determinin la quantia de la prestació contributiva de jubilació, no ho està en canvi que “el criteri seguit en el còmput dels períodes de carència necessaris per accedir a aquesta prestació sigui diferent a l’establert per als treballadors a temps complet “.
Ni tan sols les regles correctores, diu l’alt tribunal, eviten que als primers “se’ls exigeixin períodes cotitzats d’activitat més amplis, amb els efectes costosos i desproporcionats que la norma qüestionada pot donar lloc”.
Per això, conclou que “les diferències de tracte pel que fa al còmput dels períodes de carència que segueixen experimentant els treballadors a temps parcial respecte als treballadors a jornada completa, es troben desproveïdes d’una justificació raonable que guardi la deguda proporcionalitat entre la mesura adoptada, el resultat produït i la finalitat pretesa “.
A més, per explicar per què considera l’existència de discriminació per raó de sexe, la resolució-de la qual ha estat ponent el magistrat Francisco Pérez dels Cobos-recorda que segons les estadístiques de l’Institut de la Dona, les dones representaven el 78, 7% dels treballadors a temps parcial en el primer trimestre del 2012.