Accesibilidad
Estem passant uns anys de molta convulsió, confusió... en gran part pels excessos generats per la pròpia societat. M’agrada parlar amb xifres i arguments tangibles així que vull reflexionar sobre 3 aspectes on es planteja la relació directa entre dona, igualtat, i rendibilitat per a l’empresa aportant competitivitat.
En primer terme, què ha passat durant molts anys a Catalunya en referència a dones amb molta formació, amb experiència consolidada quan volen compatibilitzar la seva vida laboral amb la seva vida personal i familiar?
Pèrdua de talent per incompatibilitat dels horaris actuals, de vegades per abandonament de la dona en qüestió, per frustració (sostre de ciment) de vegades perquè l’empresa no aposta per aquest tipus de persona que reclama un espai a més del laboral i l’expulsa del mercat, o en molts altres casos es perd talent per subocupació, és a dir, s’ocupen llocs de treball amb categories inferiors, tenint les competències i formació adequades. L’estudi L’impacte econòmic de la pèrdua del talent femení publicat per l’Observatori Dona – Empresa de la Cambra de Comerç de Barcelona tangibilitza ja en l’any 2008 amb una pèrdua del 6,2% del PIB de Catalunya a l’any 2006. La nota d’opinió d’aquest estudi de l’any 2009 denota que la situació no millora.
En segon terme, què passa quan una empresa fa un ERO i cotitza a borsa?
Les accions generalment pugen de manera immediata. Es satisfà exclusivament a l’accionista i a la resta es perjudica. De vegades està justificat, però no sempre. Estem parlant curtplacisme. Tot i que sigui necessari plantejar-nos la realitat curt termini, es perd a gent formada, on l’empresa ha invertit, perdent talent i el valor afegit repercutint en una pèrdua de competitivitat i generant més problemes per a sobreviure. Ens ho podem permetre amb els temps que corren? Cal apostar per una estratègia empresarial que cuidi el talent a la vegada que busca l’adaptació a les necessitats d’un mercat molt exigent i competitiu.
En tercer lloc, sabeu que la decisió de compra en un 80% correspon a les dones?
Segons afirma aquest estudi de Deloitte publicat aquest any : The Gender Dividend: Making the Business Case for Investing in Women. Ens podem permetre a Catalunya plantilles que no tinguin a la direcció, als equips un número equilibrat de dones i homes? Anant més enllà, ens podem permetre prescindir de plantilles DIVERSES, que puguin captar les necessitats de les persones diverses que compren els seus productes i serveis? La resposta és clara. És una pèrdua enorme d’oportunitats i no hem d’apostar per aquesta opció.
La tendència que observem diàriament és que “sembla ser” que ja no s’aposta per la igualtat d’oportunitats si és un element estratègic de les organitzacions. On pretenem anar a parar amb aquesta resistència al canvi? Hi ha però cada vegada més organitzacions se n’adonen de que és una línia estratègica de la seva política de Responsabilitat Social per a ser més fortes i sostenibles en el temps. Són encara poques, si ens referim al total, però cada vegada tenen més veu i comencen a ser escoltades.
Alguns exemples pràctics que sí s’han adonat que la igualtat és rendible: En el diagnòstic realitzat a les 60 empreses participants del projecte temps x TEMPS (Temps a l’Empresa per a la Millora de la Productivitat i la Societat) es va detectar que havia una tipologia d’empreses a una zona de Catalunya que era particularment rendible en termes de productivitat i facturació. I no parlem de Barcelona. Curiosament es tractava d’empreses de mitjana grandària, de menys de 10 anys, amb una direcció paritària, que es dedicaven a sectors emergents o poc clàssics i alta exportació.
Aquestes empreses tenien als seus òrgans de direcció dones i homes des del seu inici i és es cuidava el talent, a la vegada que l’optimització de recursos, entre altres, el temps de treball. Avui en dia son companyies amb una altíssima motivació de les seves persones treballadores, baixa rotació i absentisme laboral i excel·lents resultats empresarials.
Parlem molt de que hem de millorar la productivitat, però en el fons no volem preguntar-nos certes coses. O no volem respondre. La igualtat d’oportunitats és una de les línies a seguir, no ens podem resistir a l’evidència. I tothom hi guanya.
