Dones en Xarxa ha entrevistat a Neus Arqués, escritora barcelonina especialista en màrketing, bloguera activa i llicenciada en Traducció i Interpretació.

Què creus que com a dona professional pots aportar a d’altres dones que puguin fixar-se en tu? Una referència. De vegades les dones no fem perquè no ens representem. Personalment, veure que altres dones anaven per camins que a mi m’interessaven sempre m’ha ajudat. Si alguna usuària s’anima a provar coses que jo he fet, perfecte. I quan a més a més m’ho expliquen i em diuen que s’han llençat a obrir un bloc o a crear-se un perfil social, em sento contenta.

És difícil obrir-se pas en l’àmbit professional quan s’és dona i més en sector en els quals predominen els homes? Mai no m’ he plantejat que hagués de ser més difícil pel fet de ser dona. No m’he permès ni plantejar-m’ho: no vull posar-me pals a les pròpies rodes.

T’has trobat en alguna situació de discriminació per raó de gènere? Si és així, com l’has combatuda? La meva posició: Ningú no et discrimina si no et deixes discriminar. De vegades me n’he sortit millor que d’altres, però sempre cal estar atenta a les males pràctiques –i reconèixer les bones pràctiques.

Creus que les xarxes socials a Internet poden ajudar a les dones a visibilitzar-se, a empoderar-se? Tens alguna recomanació? Totalment! Les xarxes socials i Internet en general són plataformes valuosíssimes perquè les dones ens fem visibles. Ho són perquè són eficients: ens permeten concentrar els esforços i donar-nos a conèixer en els mercats que són rellevants per a nosaltres. Una identitat digital ben gestionada pot donar molt de si.

La visibilitat és l’eix de la meva reflexió personal, tant en l’àmbit professional com en la ficció. Sense visibilitat no hi ha venda, no hi ha acció, no hi ha decisió.

Creus que pots contribuir des del teu espai web/bloc o altres (Facebook, Twitter…) a promoure la Igualtat de les Dones?

Em sento còmoda en l’acció individual. Poso un exemple. Quan vaig pensar en escriure un llibre sobre la Visibilitat y la reputació a Internet, vaig identificar quatre coautores: Cristina Aced, Magali Benítez, Bel Llodrà i Eva Sanagustín. Els vaig proposar de publicar el llibre perquè són expertes de primer nivell en les seves àrees però també perquè em semblava interessant que un llibre sobre la visibilitat on-line fos escrit per cinc dones. Torno al principi: si això anima altres usuàries a generar continguts, segur que contribueix a augmentar la participació femenina a la Xarxa. Aquesta és la meva aposta.