Accesibilidad
Parlava d’amor, però el sexe ens va prendre les paraules. Amb aquesta sentència, o amb una gairebé idèntica s’acabava l’espectacle. Una oració que no explicava altra cosa que la voluntat, des de l’òptica de la dona, d’anar un pas més enllà en el terreny de la passió amorosa. La voluntat de travessar, sense embuts, la línia de l’erotisme i del plaer pel sexe. De cridar als quatre vents, com una dona es desordena quan té davant l’estimat, què se li desperta en veure la seva pelvis o com plou sobre el seu clítoris.
I és que d’aquestes i altres sensacions va versar un recital de poesia eròtica femenina que, sota el nom d’Escrit amb el Cos, Pintat amb la paraula, van interpretar de manera magistral el grup de teatre Dones de Badalona, la plataforma Anastàsies Bdn.
Era el primer dels actes programats per commemorar el Dia Internacional de la Dona, i l’Espai Betúlia va quedar petit per encabir tants espectadors i tantes felicitacions posteriors. Per l’escenografia, per la interpretació i per l’elegància de parlar tan obertament d’una temàtica que històricament ha estat tabú, si des del punt de vista femení es tracta.
I és que com recordava el tríptic informatiu de l’espectacle, l’erotisme sempre ha estat vetat a les dones i parlar de sexe no era de bon to, ni una matèria en la qual les dones havien d’estar avesades, fins al punt de ser apartades socialment. De fet, durant molts anys el Codi Penal prohibia escriure i llegir sexe.
Però quan el primer d’aquests aspectes s’ha fet – com, històricament ho demostra la tradició eròtica mediterrània, com ara Safo o les poetesses àrabs – és quan l’escriptura femenina ha meravellat amb la delicadesa pels detalls, “que revela la consciència sensible de les coses i que la mirada grollera de l’escriptura masculina no veu”, segons Paco Escudero, creador i director del muntatge.
Així, peces com La fiblada en el ventre – de Glòria Simón –, T’eixugaria a besades – de Rosa Fabregat –, Premo fort els genolls – de Laura López Granell – o M’omples lentament a espasmes – de Montserrat Manent – posen de manifest la importància de la màgia, de la clandestinitat, del perill o de la perversió de fer l’amor.
D’aquesta manera, el sexe ja no és pecat, sinó una de les eines que s’utilitzen per escriure. I així, el muntatge expressa amb orgull que “mai les poetes no han estat tan desvergonyides i mai les paraules no han escalfat tant”.
